diumenge, 17 de febrer de 2013

No tinc paraula

En l'entrada Una altra bufanda vaig dir que aquella era la última bufanda d'aquest hivern... doncs bé, he de confessar que n'he fet una altra.
No tinc paraula, però tinc una excusa. M'explico: la meva àvia havia fet mitja sempre, molta mitja, però ara ja quasi no hi veu gens i no pot fer-ne. S'avorreix molt, perquè estava acostumada a fer moltes coses i ara no pot fer res. Però de tant en tant ho torna a intentar.
Doncs bé, fa un parell de setmanes una veïna li va regalar unes troques d'una llana de color claret, pensant que potser amb aquesta sí que podria. Però no, no pot, se li escapen els punts i no ho veu.
Doncs em va donar les llanes a mi, i em va dir que fes el que vulgués, alguna cosa per la Sònia. Però no li he fet cas, i li he fet una bufanda per ella.



El punt és molt senzill de fer. És tot del dret, però algunes passades fas 3 voltes amb el fil quan agafes el punt, i després en la següent passada al fer el següent punt queda una basta llarga. I s'avança bastant ràpid.

 M'han agafat ganes de fer servir aquest punt per fer-me un mocador de fil, pensant ja en la primavera. Ai, quines ganes que tinc de que arribi ja el bon temps!


1 comentari:

  1. Núria molt xula aquesta bufanda....
    Quina passada lo de la teva àvia ha de ser difícil que t'agradi tant fer una cosa, disposar del temps per fer-la i no poder... Bé què hi farem! sort que tu l'ajudes, oi?

    Una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies pels vostres comentaris